O com convertir una experiència d’entrada desagradable en memorable
El diumenge passat van ser les eleccions municipals. Uns dies abans vaig rebre una carta on em comunicaven que m’havia tocat ser Presidenta de mesa. La meva primera reacció va ser: Uff, amb la feinada que tinc! Quina mandra…
Però com que si o si hi havia d’anar, vaig pensar, doncs posats millor viure-ho com una experiència diferent. I que em pot aportar? participar com a ciutadana, afavorir al nostre sistema democràtic, conèixer gent i compartir. Doncs, som-hi!
Varem començar el dia constituint la mesa, un dels vocals no es va presentar i es va quedar la seva substituta, que amb molt bon humor ja ens va plantejar: li demano al meu “nòvio” que ens porti esmorzar. “Novio”? li varem dir. Bé portem vint-i-quatre anys casats però encara ens diem “novios” i les demés intentant descobrir la fórmula de l’etern enamorament…
Així que al cap d’una estona varem començar el dia compartint una xocolata amb xurros espectacular i evidentment amb un somriure a la boca. Tot el dia va estar ple d’anècdotes des de crear-nos un grup de Watsap, compartir els orígens dels cognoms amb els votants, incitar-los a comprar números de loteria que els donarien sort, fer fotos als nens que els feia il·lusió votar, inclús a una noia amb els seu gosset, ara bé sempre amb el rigor que requeria el comprovar la identificació del ciutadà, registrar les seves dades i que exercís el seu dret a vot.
Després van venir els candidats a saludar-nos amb els que ens varem fer una foto, primer per casualitat i després perquè ja posats havíem de ser imparcials i els varem convidar a través dels seus representants al col·legi electoral. Varem passar PSC, CIU, ERC, PP I´C s.
Al migdia aperitiu, amb fotos amb tots “els novios”, a la tarda cafès i berenar perquè no decaiguessin els ànims i mentrestant saludant, coneguts, veïns, familiars,…
I continuant ajudant a les persones que s’ havien deixat “las gafas del cerca” i que no trobarem els documents, a convidar-los a posar-se un dorsal amb el número de votant per participar en un karaoke que s’organitzaria al final de la jornada electoral, bones tardes i agraïments constants a la participació i un senyor de més de 70 anys, espectacular… després del “ ja pot votar” ens fa un saltiró que ens va fer riure i sorprendre a tota la mesa. Molts cognoms repetits, destacar un Jove Jove de 82 anys, alguns noms que valdria més que els pares s’ ho haguéssin pensat millor … en fi diversitat i alegria.
La veritat és que feia molts dies que no reia tant, ni empatitzava tant amb els membres de la taula, les dues vocals, l´Eva i l’ Anna, la Loli de l´Ajuntament, els dos interventors, la Magda del PSC i l´Antoni de CIU i el Toni, apoderat d’una altra taula de ERC.
I a les 20 h, concentració, recompte de vots amb molt de rigor i foto final de prova aconseguida i amb ganes de tornar-nos a veure per compartir una jornada que varem fer entre tots que fos memorable.
Reflexió del dia després: és necessari el bon humor per tal que les coses passin, que a vegades ens construïm un rol seriós, posat, el que toca… i per què toca? El rigor en la feina ben feta no està renyit amb el bon rotllo, l´amabilitat, la cortesia i el bon humor.
Així que, es pot disfrutar en una mesa electoral? Doncs ves per on, si… i molt.