Massa paraules, imatges, vídeos, presentacions, projectes i no trobar la forma d’expressar-les i connectar-les per aportar solucions. Massa inputs per trobar la resposta a “Com podríem solucionar…, “
Quan hem de resoldre un problema o un repte complexe, la sensació que tenim és extranya i pot esdevenir angoixant. És semblant a posar en la mateixa coctelera la curiositat, les ganes d’aprendre, molta informació de mitjans diversos, converses de cafè, articles d’experts,… i esperar que només remenant amb força, això si, amb molt força, obtenir el millor còctel ( saborós, amb el punt òptim d’alcohol, dolçor, fresc i un color que convidi a beure´n ). Si ho pensem realment sense mesurar els ingredients, ni fer proves, segurament el beuratge resultant seria d’un color difícil de descriure amb paraules, però que segurament no convidaria a beure´n i no parlem del gust i la resta de propietats organolèptiques amb les quals val més no entrar-hi…
Doncs quan treballem amb informació ens passa alguna cosa similar, el que obtenim és un GARBUIX mental COL·LOSSAL que ens pot provocar mal de cap, dispersió, cansament, manca de serenor i si perdura fins i tot ANGOIXA.
I per què? Doncs bàsicament perquè no estem acostumats a pensar i resoldre reptes complexes, en els que hem de tenir en compte informacions molt diverses i fins i tot contradictòries i canviants. També ens costa empatitzar i escoltar per ampliar la nostra visió del problema o repte que volem solucionar.
Ens sentim més còmodes a l´hora de crear noves idees i projectes, seguint processos més lineals, pautats, a poder ser bastant guiats i moltes vegades poc col·laboratius.
Com podem passar del GARBUIX al DIBUIX per solucionar un problema o repte?
El que ens cal és:
- COMPRENDRE la situació.
Quan comprenem que és el que està passant quan creem, podem entendre que forma part del procés creatiu i això fa que interioritzem que crear necessitem temps. Ens hem de donar l’espai i el temps per crear i solucionar o és que ens pensàvem que la idea del nou producte/servei o projecte del que viurem els propers anys la generaríem en una estona?
Comprendre que per crear passem d’una fase divergent on hem de nodrir-nos de molta informació, de diferents fonts, a una convergent, forma part del joc. Ens podem saturar, però no patiu que en el moment de calma serem capaços de veure’n la sortida ( o si més no n´haurem après).
- IDENTIFICAR les barreres mentals i les pors.
És necessari identificar les pròpies barreres mentals que ens posem a l´hora de crear i col·laborar ( aquells dimoniets que es posen a sobre la nostra espatlla i ens diuen: jo no sóc creatiu, em costa col·laborar, jo no sé dibuixar…)
Convidar a marxar a totes les pors i crear un entorn que afavoreixi l’experimentació, amb tolerància a les errades.
- POTENCIAR el PENSAR, el REFLEXIONAR I el COMPARTIR, per tal que aflori el pensament crític de cada un dels participants i millorar-lo de forma col·laborativa i així APRENDRE i també a DESAPRENDRE.
- APRENDRE TÈCNIQUES DE CREATIVITAT I DE COL·LABORACIÓ I PRACTICAR-LES. Les tècniques són les eines que ens permetran facilitar el procés cocreatiu i requereixen de molta pràctica per interioritzar-les i aplicar-les correctament per a cada situació. En la majoria de casos cal dissenyar tallers personalitzats en funció dels objectius, expectatives i resultats que es vulguin assolir.
I tinguem-ho present, TOTS absolutament TOTS som CREATIUS i sabem DIBUIXAR si ens ho proposem :-), així que és una qüestió d´ACTITUD passar del GARBUIX al DIBUIX.